dimarts, 19 de febrer del 2013

Calçotada

Escoltava fa uns dies a un dels directius d'Intermón a Catalunya explicant el perquè de la Trailwalker. Deixant de banda l'enorme quantitat de fons que aporta la inscripció dels equips participants, destacaven la mobilització i difusió del projecte d'Intermón-Oxfam arreu del territori arran de la innumerable quantitat d'activitats i esdeveniments que els equips organitzaven per tal de recaptar fons.

Un esdeveniment com la Trailwalker serveix d'altaveu per denunciar l'estructura d'un món que promou la desigualtat, i mobilitza a centenars o, fins i tot, milers de persones a qui els repugna aquesta situació d'indefensió que pateixen els mal anomenats països en desenvolupament. Aportar el nostre granet en la difusió de les injustícies perpetuades per les estructures d'aquest món ens fa sentir, sens dubte, una mica millor.

Però, el que realment ens emociona és veure la gentada que hi havia entaulada aquest diumenge al pavelló de Breda, i la bona voluntat de tots i cadascun dels assistents a la calçotada que vam organitzar. Això ens fa adonar que estem envoltats de gent extraordinària. I, evidentment, no us podrem agrair mai prou que ens hàgiu ajudat a acostar-nos a aquest petit somni que era participar a la Trailwalker.

MIL GRÀCIES a tots els qui vau venir, malgrat l'elevat risc d'acabar menjant cebes crues o calçots carbonitzats.

GRÀCIES als qui sense formar part de l'equip vau col·laborar en l'organització de la calçotada, vau fer-nos el cafè, vau preparar unes hamburgueses vegetals genials, vau portar galetes i coca que van escandalitzar el personal, ...

GRÀCIES als membres del Club de Bitlles Terra Roja que vau ensenyar a jugar a  bitlles catalanes a tothom qui ho va voler provar.

GRÀCIES als qui es van quedar sense cafè, per prendre-us-ho tan bé i no aixecar un motí en ple sobretaula.

Per últim, des de la redacció, GRÀCIES a tots els membres de l'equip per l'esforç i la dedicació. La salsa estava brutal, els calçots finalment eren comestibles, les botifarres (a banda d'alguna que es va xamuscar) estaven ben cuites, hi va haver pa suficient per tothom, a taula no hi faltava de res i, sobretot, la gent va marxar contenta. Amb aquesta empenta és impossible que no arribem a Sant Feliu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada